 |
 |
La Cerdanya és una àmplia vall d'orientació est-oest situada entre la serralada pirinenca i les serres del Cadí i Moixeró. La seva situació estratègica la va fer objecte de nombroses disputes entre França i Espanya, fins a que en el Tractat dels Pirineus (1659) es va partir la comarca natural entre ambdós països. La divisió provincial espanyola va tornar a dividir-la administrativament entre les províncies de Lleida i Girona.
Aquesta vall és actualment un important centre turístic, gràcies als seus bells paisatges i un bon equipament per als esports de muntanya i esquí. La capital, Puigcerdà, situada sobre un turó, va ser fundada en l'any 1.177 pel rei Alfonso II d'Aragó, i és el principal nucli urbà i comercial de la comarca.
La Cerdanya posseeix interessants monuments de diverses èpoques i estils. Habitada des del neolític ha estat sempre una terra de passada i en època medieval, després de la consolidació del comtat, va arribar el moment artístic més brillant de la seva història. Bells exemples d'art romànic poden veure's en esglésies com la de Vantallar o Santa Eugènia de Nerellà i les muralles de Bellver que són un exemple d'arquitectura militar del segle XIII. El gòtic està bé representat en les esglésies de Bellver i Puigcerdà (Sant Domènec i Santa María). A Llívia, enclavament en territori francès, es troba una curiosa farmàcia medieval, probablement la més antiga d'Europa.
Aquesta comarca pirinenca ocupa la part alta de la vall del riu Segre i llinda amb Andorra i França. És una vall àmplia i lluminosa, orientada d'est a Oest, que dóna lloc a un clima més aviat sec i assolellat. Situat a uns 1000 m d'altitud, està envoltat per muntanyes i becs que voregen els 3000 m, com el Carlit, el Puig Peric, el Puig Pedròs i la Tossa Plana de Lles al nord i el Pic de l´Eina, el Puigmal, la Tossa d´Alp, el Moixeró i la Serra de Cadí al Sud.
La bellesa i fertilitat de la vall, la multitud de rius, llacs, boscos mil·lenaris i paratges d'alta muntanya i una gran diversitat de fauna: guineus, àguiles, martas, falcons, voltors i fins i tot óssos, fan de la Cerdanya un paradís per als amants de la naturalesa.
La Cerdanya ha estat terra de passada i és per això que trobem monuments de totes les èpoques i estils: dòlmens neolítics a Eina, Brangulí, Orèn, Talltendre i Paborde; la via romana "streta ceretana", vestigi de la romanització. Però és en l'Edat Mitjana, després de la consolidació política del comtat de la Cerdanya, quan l'art cerdano va arribar amb el romànic, els moments més brillants de la seva història. És obligat citar la "catedral" de Va tallar i un conjunt de petites però impressionant esglésies romàniques: Ix, Planés, Dorres, Guils, Talltorta, Tarteras, Meránges, Ger, SagaZaga, All, Olopte, Mosoll, Pedra, Santa Eugènia de Nerellà, Coboriu, Talltendre, Cortàs, Vollec i Bastanit. |
|
|
|
|
